(Compartim el contingut editat en un díptic per la CUP de Santa Maria de Palautordera que ens convida a reflexionar sobre la importància de continuar amb la lluita contra la violència de gènere amb un toc d'atenció sobre els efectes de les retallades en sectors vulnerables)
25 NOVEMBRE
DIA INTERNACIONAL
CONTRA LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
El 25 de novembre, dia contra la violencia de gènere, volem fer reflexionar vers aquesta problemàtica social, així com denunciar la manca d’interés real dels poders fàctics per acabar amb ella.
Què és la violència de gènere?
La violència que patim les dones pel simple fet de ser dones i que ve causada per un sistema de poder de l’home sobre la dona (sistema patriarcal).
Primer que res, volem mostrar la nostra solidaritat amb totes aquelles dones que viuen situacions de violència de mans de les seues parelles sentimentals.
Alhora però també volem manifestar que és necessari matenir un concepte de violència de gènere més ampli, reconeixent que la violència cap a les dones no només l’exerceixen les parelles sentimentals sinó que emana de tots els àmbits de la societat. Els assassinats, les pallisses i les tortures psicologiques són la manifestació més dura i cruel d’una violència estructural que patim totes les dones. El sistema patriarcal, sistema vigent a la societat catalana, ens violenta i agredeix constatment pel simple fet de ser dones:
Quines són les causes de la violència que patim les dones?
La violència contra les dones és una violència estructural, és a dir, que no respon a situacions aïllades ni és un problema familiar sinó que l’exergeix el propi sistema des de tots els seus àmbits: laboral, econòmic, educacional... Les desigualtats entre homes i dones alimenten la ideologia masclista, una ideologia interioritzada mitjançant una educació sexista (rols sexistes en l’àmbit familiar,a l’ensenyament, als mitjans de comunicació...) i que fa en última instància que un home es crega legitimat per maltractar a la seua companya sentimental. Només si acabem amb el sexisme i les desigualtats que genera, podrem acabar amb la violència cap a les dones.
Polítiques per acabar amb la violència de gènere:
Tots els documents i lleis fets pels poders, a nivell mundial (ONU), a nivell europeu (II Cimera Europea de Dones en el Poder : Cadiz al 2010), a nivell estatal (llei integral, 2004) i a Catalunya (Llei 5/2008), reconeixen la necessitat d’acabar amb la desigualtat entre homes i dones per acabar amb la violència de gènere. Malgrat això però la realitat és que a nivell pràctic les lleis acaben intervenint exclusivament en l’àmbit del càstig ( a l’agressor) i la protecció (a la dona en situació de violència) .
El càstigs i la protecció no són mesures suficinet per acabar amb la violència de gènere, com ho mostra el fet que cada any continuen assassinat a dones producte d’aquesta violència. Cal fer un canvi estructural, cal acabar amb el sexisme que impregna la societat actual.
Retallades específiques que afecten directament a la violència masclista:
El govern de CIU ha eliminat recursos importants destinats a la millora de les condicions de vida d’aquelles dones que pateixen violència per les seues parelles.
- Eliminació de la Direcció general d’igualtat d’oportunitats en el treball.
- Eliminació del Programa de Seguretat contra la violència masclista, que depenia d’Interior..
- Malgrat que la llei vigent a Catalunya contra la violència de gènere otorga una gran responsabilitat i funcions a L’Institut Català de les dones, el cert és que els seus pressupostos han patit retallades drastiques i ha supossat el tancament de dos centres. (Catalunya Central i el de l’Alt Pirineu i Arran).
Creiem que aquestes retallades en la lluita per acabar amb la violència de gènere és un pas enrrere inacceptable, creiem que una desigualtat que genera victimes mortals i milers d’agressions cada any mereix una tractament preferencial per part de les administracions. El fet d’eliminar programes o organismes que treballen per l’igualtat mostren la vertadera ideologia de CIU, una ideologia conservadora que defensa la familia tradicional i que no qüestiona els seus efectes opressors per a les dones.
Com afecten les retallades dels seveis públics a la violència de gènere?
L’enmancipació econòmica i la reconciliació entre la vida laboral i personal són eines indispensables per que aquelles dones que es troben en situació de maltractament puga sortir d’aquest cercle de violència i les actuals retallades dificulten totes dues coses. Per què?
Com a treballadores: les retallades estan implicant una gran quantitat de comiadaments i precarització del sector serveis (educació, empreses públiques i sector sanitari ), serveis que comten amb una forta presència femenina
Com a usuàries: Per aconseguir avançar cap a la igualtat i autonomia personal de les dones calen uns serveis públics de qualitat que assumisquen aquelles tasques que tradicionalment han fet les dones. Si hi ha retallades en els serveis socials i tampoc s’inverteix en reeducar a la població vers els comportaments sexistes i a més a més hi ha una disminució dels recursos econòmics familiars... la carrega del treball domèstic, reproductiu i de cura tornarà a recaure amb les dones impossibilitant cap tipus de reconciliació entre la vida laboral i personal.
Cal destacar que en moments de crisis econòmica la violència contra les dones s’accentua, la manca de recursos per poder arribar a fi de mes augmenta els conflictes familiars i la violència domèstica.
Cal que les dones prengam consciencia de com l’actual crisis i l’actuació política ens afecta de manera molt concreta i ens allunya de la igualtat.
Cal sortir al carrer i pressionar als polítics perque aquesta crisi no es puga convertir en l’excusa perfecta per desfer el camí que amb tant d’esforç i durant tant de temps s’ha fet des del feminisme per anar millorant les nostres condicions de vida.
Cal anar amb compte, perque les primeres de sortir del mercat laboral en època de crisis a la llarga serem nosaltres i sense serveis socials que assumisquen les tasques de la cura i una inversió en educació perque les tasques de la llar siguen repartides per igual entre homes i dones, podem acabar de nou renegades a l’àmbit públic i dedicant (no de manera triada sinó impossada) la nostra vida a la cura dels altres i les tasques de la llar.
Cal doncs, que reflexionem, actuem, diguem no i denunciem.
Però també cal un interès real de les institucions per complir les lleis i fer de noves encaminades a acabar amb la discriminació de gènere i poder fer canvis estructurals que ens ajuden a construir una societat més justa i igualadora per a totes.
CAL DIR NO!!
2.- Demanem als dos darrers representats de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès al Consell d'Administració de Caixa Penedès, els senyors Francisco Romero i Aureli Ruiz, que donin explicacions públiques i al ple municipal de la seva tasca en el Consell d'Administració de l'entitat. Atenent al primer punt d'aquesta nota, l'actual representat municipal al Consell, el regidor de CIU Aureli Ruiz, hauria de presentar la seva dimissió a l'entitat de manera immediata.
