De Donosti, i de l’alcalde Juan Karlos Izaguirre em quedo amb la proximitat. Sovint hi ha polítics, fins hi tot alcaldes de moltes ciutats i pobles que molts ciutadans consideren inaccessibles i distants. Juan Karlos, metge de professió, és tot el contrari, confia en la gent, creu que ha d’estar al costat dels veïns, escoltar-los i ho fa, actuant i pensant la ciutat des dels barris i des de la gent. Però no és només l’alcalde, el primer pas va ser treballar la complicitat dels treballadors per una forma diferent de governar.
De l’ajuntament més important de Gipuzkoa a la Diputació on ens vam reunir amb el Martin Garitano. La Diputació és l’administració que recapta els impostos i que distribuiex els recursos a ajuntaments i govern, però també on es decideix com es recapta i com es distribuiex. Sovint els catalans ens declarem víctimes de l’espoli, però no som capaços de demanar una distribució que permeti resoldre els problemes de molts ajuntaments. PSC i CiU han volgut dominar el país controlant els recursos de la Diputació i el Govern de la Generalitat, i escanyant els ajuntaments. Per tant, no n’hi ha prou amb reclamar recursos, cal un repartiment just cap a les administracións més properes i que donen serveis directes als ciutadans.
Al Diari Gara és un exemple de resistència i compromís. Josu Juaristeguii, subdirector, ens va fer una breu ressenya històrica del mitjà que malgrat les dificultats subsisteix i és punt de referència. Del diari vam passar al país i al futur polític, sobre el qual es va mostrar optimista sobre el progrés de l’esquerra independentista, destacant que hi ha un camí ben definit i molt treballat des de la base.
Berria és el diari en euskera de més difusió, és referència lingüística i arriba a un públic d’ampli aspectre ideològic, fent equilibri per no ser més del Bilbao, que de l’Osasuna o de la Real.
A Usurbil, un municipi de prop de 6.000 habitants i un dels tres municipis que han implantat el Porta a Porta, ens han demostrat que es pot fer una gestió diferent dels residus i alhora plantar cara a la proposta de construcció d’una incineradora. El model, que ha aconseguit un reciclatge del 88% dels residus, s’extendrà a molts municipis de Gipuzkoa governats per Bildu durant aquesta legislatura. Però més enllà del model, que ja s'implementa en municipis catalans, el més important és la determinació en contra de la incineració i a favor de la recuperació.
Dimarts dia 8, anem a Igorre i parlem de participació. El primer que ens diu la regidora, clar i català, és que el lloc per prendre les decisions és el Ple i que en aquest municipi no hi ha junta de govern. Tot i tenir un govern en minoria, la majoria d’acords es prenen per unanimitat i la intervenció dels veïns al ple és una realitat. El secret, molta feina (plens quinzenals), escoltar els veïns i creure en el que es fa.
Visitem la fira del llibre basc a Durango. 5.000 metres quadrats amb estants d’editorials, discogràfiques, entitats i mitjans en euskera. En un racó concorregut, un estand a favor del retorn dels presos i grans pancartes en contra de la construcció del TGV (AHT EZ) a l'entrada. La ciutat sencera ha estat aquesta setmana un punt de trobada i una festa.
A Bergara ens presenten com s’ha fet la “publicación de servicios” és a dir, la municipalització o la desprivatització de serveis municipals com l’aigua o la neteja. No és un caprici, és una constatació que és possible recuperar els serveis bàsics que des dels municipis es donen i que han anat a parar en empreses privades que unicament busquen el benefici propi. Municipalitzar és possible, no és fàcil però ni és més costós ni un enderrariment, al contrari, és un pas més endavant.
Seguim avançant i acabem el viatge a Alsasu, on ens reunim amb alcaldes i regidors del Valle Sakana, que comparteixen serveis de forma mancomunada i amb el govern de Bildu s’està impulsant, amb la participació de tots els grups, un pla estratègic per recuperar la vitalitat econòmica d’una vall frontissa entre Navarra, Guipuzkoa, Bizkaia i Alaba.
Euskal Herria endavant, perquè tota aquesta empenta l’han recollit les noves generacions d’alcaldes i regidors, que han hagut de posar-se al front en una “democràcia” que ha impedit que més de 30.000 persones poguessin formar part de llistes electorals. Euskal Herria avança amb la força dels joves i el suport de les generacions que els precedeixen, amb un camí definit i un projecte de país que en aquests moments encapçala l’esquerra independentista.
Evidentment, la situació dels Països Catalans no és la mateixa que la que es viu a Euskal Herria, la història, el context social i econòmic és diferent. Cadascú tenim les nostres dificultats i fortaleses, de la mateixa manera que, tot i les diferències, hi ha un fil que ens uneix com a poble. Els que hem compartit aquesta experiència hem carregat bé les piles, i estem segurs que tindrà continuïtat perquè, a tots i totes ens aporta moltes coses. Així doncs, endavant Euskal Herria, endavant Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada