CAMINS
 |
| Imatge de la página web municipal |
L’any 2011 l’Alternativa per Subirats - CUP ens presentavem sota el lema
d’un nou municipi comença a caminar. Durant aquest quatre anys hem fet els
primers passos i hem intentat recuperar rutes abandonades i explorar-ne de
noves, però també mantenir-nos en els camins de sempre, malgrat alguns s’hagin
degradat i calgui reparar. Dels camins símbòlics als camins reals, volem fer
una breu reflexió sobre aquest tema que a Subirats és important:
Reflexió sobre el fet d’asfaltar. Asfaltar camins és una dèria estesa entre
polítics locals i comarcals. El cost és molt alt però s’argumenta que “no cal
manteniment”. Però que estiguin asfaltats no vol dir que no s’hagin de mantenir
cunetes, desaigües i de tant en tant corregir desperfectes i resfaltar. Si mirem
costos, entre la inversió i el manteniment el cost és tant o més elevat que un
camí sense asfaltar[1]. Si hi afegim un ús indegut
sense que ningú n’assumeixi les reparacions, com el que va aguantar el camí de
Can Rovira, amb el pas de camions amb gran tonatge per les obres del camp de
gespa, tenim un problema més. Més ràpids de circular, més perillosos per
caminar o passejar i en contradicció amb la famosa carta del paisatge que ho
desaconsella. Amb això no diem que mai s’hagin d’asfaltar camins, sinó que no sempré
és la solució.
Referendum sobre el Camí d’Ordal a
Martivell. Fins avui som l’únic
grup que ens hem oposat tant al Consell Comarcal com a l’Ajuntament pel
projecte del camí entre Martivell i Ordal. El camí té un pressupost de 137.759
euros (més IVA) per fer un tram de 2.4 KM, i els veïns de Subirats haurem
d’aportar 74.405 euros. Un import insuficient per fer un camí segur i
transitable i excessiu per les millores que serien acceptables. Per això pensem
que construir una pseudocarretera enmig de la muntanya és per nosaltres una
veritable trampa tant pels que circulen, com pels que passegen, com pel propi
bosc. Els camins forestals formen part d’una xarxa preventiva per evitar
incendis pensada per arribar a tot arreu. Aquest camí ja forma part d’aquesta
pla i té un manteniment per això. El problema de la falta d’infants a Ordal i
la manca d’escola al Barri de Sant Joan i Casablanca, no té la solució en un
camí asfaltat per la muntanya, amb forts pendents que durant l’hivern pot ser
problemàtic i perillós. És un tema demogràfic per una banda i burocràtic de
l’altre. No és només la nostra opinió sinó que n’hem fet publicitat i hem obert
una enquesta la resposta majoritària és contraria al projecte [2]. Al Ple del mes de gener, l’alcalde i equip de govern es van comprometre
a explicar públicament què es vol fer amb aquest camí abans de començar les
obres. Potser encara hi estem a temps. Des de fa dos anys que l’APS-CUP
estem reclament que abans d’inciar l’obra es faci una consulta popular als veïns.
Camins
pavimentats: l’Excés. Una de les preguntes més recorrents del grup
municipal d’ERC és sobre l’estat dels camins. Mentre ens facilitem tots d’un
camí formigonat i dissenyat per suportar el pas de màquines de collir i remolcs
amb tones de raïm però que en alguns trams just hi passa un trector petit en
unes finques amb una producció escassa pel terreny i el pendent, tot i que de
qualitat. Va costar 600.000 euros, potser amb una tercera part haguessim tingut
un camí més que adequat per l’us que es fa i hauriem invertit la resta en
altres camins que ara ho necessiten.
Catàleg de camins. La diputació ha realitzat un catàleg de
camins, un cop més incomplert per dimensió del municipi. Aquest està en
exposició pública però com sempre a l’abast de poca gent ja que ni s’ha
publicitat, ni es pot consultar a la web, ni s’ha facilitat la seva consulta.
En tot cas, una eina per saber què tenim i per això mateix és important que
estigui ben feta i d’acord a les necessitats del municipi.
Camins que es desplacen o desapareixen. Qui té diners s’arregla els camins, evidentment
pel seu interès. Però quan convé també els desplaça com el cas de la finca de
Savall, o intenta que desapareguin, com ens diuen d’algun camí de Can Bas o a
prop dels Casots. Els camins són patrimoni de tots, molts són públics com ho és
una escola o el carrer d’un poble. Per tant aplaudim quan s’ha actuat per
reconduir algunes d’aquestes situacions, però mantenim la consciència que cal
no abaixar la guàrdia i que encara hi ha molts camins que es poden perdre en
l’oblit.
.jpg) |
| Estat actual d'un camí pavimentat pel Consell Comarcal amb subvenció del PUOSC fa uns anys |
Manteniment. Ja n’hem parlat abans però més que nous projectes
defensarem (i tots els grups ho posen en el programa) que el que cal és un bon
manteniment. El primer element és segurament un bon disseny, en segon terme la
protecció, sobretot davant de moviments de terres que modifiquen les aigües. Un
altre element és la implicació imprescindible dels qui l’utilitzen però sense
dubte cal una planificació i una despesa anual perquè l’aigua no els malmeti,
per les herbes del voral, per petites reparacions que eviten mals majors, per
reposar graves. Una suma de petites inversions i una oportunitat per generar
ocupació que sovint i a la llarga són més econòmiques que una gran despesa en
projectes que un cop fets es deixen de mantenir. Un equilibri que durant tots
aquests anys d’ajuntaments democràtics no s’ha treballat prou mentre els usos i
els temps han anat canviant i els camins perdent-se.
Com diu la cançó de Txarango no deixis de caminar.
[1] Per estrany que sembli, en cap projecte d’obra es fa
un estudi de costos pel manteniment d’aquell camí, com si un cop fet ja no s’hi
hagués de tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada